Voleu conèixer la història del Peix Tití?

Vet aquí una vegada un peix que tenia cada una de les seves escates d’un color irisat precioses i lluents. Vivia enmig de les cales d’un poblet de pescadors anomenat Calella de Palafrugell (Girona) des de l’any 1976 i sabeu què? Doncs, era un belluguet, rialler, un cul de mal seient, un anar i venir constant cercant menjar pels seus companys nouvinguts d’altres mars, però alhora sabia mantenir la calma jugant i escoltant música amb els seus amiguets més petits. El peix era feliç nedant al compàs del què el mar manava: …si calma, si temporal, si un bon sol d’estiu o bé un dia gris d’hivern. S’entretenia sol dansant, cantant belles cançons que li havien ensenyat els seus pares i també cançons que havia inventat ell solet. Recordo com si fos ara els moments viscuts per Tití amb l’avi dins la taverna de Can Batlle escoltant dolces i nostàlgiques havaneres que encara ara en són ressò. A casa, sempre els ha agradat cantar, tot i no saber música. Tití, els seus pares (el Peixot Albert, i la Peixota Anna) i la seva germana (Glòria) fa més de 20 anys que canten en una coral. Dins una d’aquestes etapes de la seva infància, Tití va dir als seus pares que volia seguir jugant amb la música, cantant, picant ritmes, dansant, aprenent notes, fent rítmica… i fou quan va començar a rebre classes de sensibilització i llenguatge musical a l’Escola de Música de Palafrugell, on també va estudiar piano (grau elemental i mitjà) i flauta travessera.

Va anar creixent en un entorn molt musical, ple d’amor, sensibilitat, i tendresa però sense marxar de les seves estimades cales on havia viscut des de ben petit el primer bany musical. Tití es va anar fent gran i convençut que volia seguir amb els seus estudis musicals va decidir emprendre un viatge tot vorejant la costa fins arribar a la gran ciutat de Barcelona on es va matricular a la Universitat Ramon Llull (Blanquerna) per a estudiar allò que sempre havia somniat, l’Educació Musical (magisteri). Tití seguia en contacte amb els seus amics i estimats i sense perdre cap de les escates tan precioses i musicals que havia anat passejant pel fons del mar i que tants peixos li havien demanat! Dins d’aquest mateix període acadèmic va treballar en tres escoles de la ciutat: CEIP Sagrada Família, Escola Sadako, Escola Nausica. Il·lusionat per seguir aprenent noves metodologies per ensenyar la música als seus petitons, va decidir emprendre un nou viatge fins a l’Institut Jaques Dalcroze de Genève (Suïssa) on va rebre el certificat de formació professional i de rítmica i solfeig per a nens. Passat menys d’un any reemprengué un nou destí per aprendre de ben aprop la metodologia Edgar Willems a Lion (França) on n’obtingué el certificat de formació professional en la seva pedagogia musical, també va rebre el certificat de participació als cursos de formació musical, d’instruments i de música de cambra a l’Association Musicale d’Irigny (França). A més, i mogut per l’interès de la pedagogia musical assistí al curs d’improvisació amb percussions de la mà de l’Ernest Martínez a la Universitat Ramon Llull, un curs de flauta de bec, un taller de danses d’arreu del món a càrrec de Rah-mon Roma a la URL, un curs de música assistida per ordinador per l’Escola de Pedagogia Musical de Barcelona (programes: Finale, Music Time), el curs “Ara farem música de Nadal”… Tití enyorava una mica les seves platges i la seva terra però sabia que en algun moment de la vida hi tornaria per retrobar-se amb els seus bells companys. Des de fa vuit anys Tití treballa a l’Escola de Música de Palafrugell com a especialista en sensibilització musical i llenguatge musical i també hi dóna algunes classes piano. Ah! i us recordeu que Tití era un belluguet, que li agradava tant aprendre i no parava mai quiet? Bé, de ben segur que ja ho heu pogut comprovar, no? Doncs Tití no va deixar d’estudiar i mentre anava treballant es formava en el món de la psicologia i la pedagogia, i es va llicenciar en Psicopedagogia per la Universitat Oberta de Catalunya.

Quan Tití va tornar després d’aquest període a les cales on havia viscut, els seus companys l’esperaven contents de saber que venia encara més ple de noves cançons, danses, jocs, tècniques que havia après per a poder-ho ensenyar als seus estimats amics i per a motivar-los a entrar en el fascinant món de la música. I sabeu quina va ser la decisió de Tití? Donar a cada un dels seus amics i coneguts del mar una escata irisada per què la fessin córrer per tots els racons del mar per tal que tots els peixos grans i xicarrons poguessin jugar amb la música. Tots els peixos ho van celebrar ballant, jugant, saltant, cantant pel mar obert i alegrant-se que Tití fos de nou amb ells.